in somnis

Llegir per la nit diuen que no és gaire saludable, sobretot si la lectura és inquieta i a més, l'estat d'ànim no és gaire simpàtic... potser és degut a la lectura que últimament no dormo gens bé... les nits s'han convertit en un poti-poti de cares, converses i situacions surrealistes... totes giren gairebé sempre entorn del sàhara... és que tinc moltes ganes de marxar... i serà que aquest viatge és una de les úniques llums en aquesta època de gris fosc tirant a negre, que sembla que no s'acabi mai!
I entremig del laberint de tonalitats et tornes a aparèixer, com si fossis el color més brillant de tota la gamma. Em pregunto fins i tot en somnis per què no puc deixar de somiar-te...!
Em crema la pell... no sé si és per tu, o pel cel del sàhara...