No puc evitar-ho... pel meu cap ressona el què em vas dir fa anys enrere... em pregunto sempre, cada dia, cada minut, per què t'arribo a estimar d'aquesta manera tan incondicional... No ho entenc. Sé que les hem passades de tots colors plegats (més verdes que madures) i malgrat tot, la teoria que estem fets l'un per l'altre cada cop pren més sentit.
Ara t'acabo de deixar, cirereta del pastís, amb el reflex de la lluna plena als ulls i la pell salada -m'hagués agradat llepar-te la nata, la crema i la sal, i escampar-te arreu la trufa! Però tot segueix sent part d'un somni... bombolletes de cava, dolçor de patxaran.
Quan?!
Si véns amb mi anirem a la meva barraca de llauna...
Ara t'acabo de deixar, cirereta del pastís, amb el reflex de la lluna plena als ulls i la pell salada -m'hagués agradat llepar-te la nata, la crema i la sal, i escampar-te arreu la trufa! Però tot segueix sent part d'un somni... bombolletes de cava, dolçor de patxaran.
Quan?!
Si véns amb mi anirem a la meva barraca de llauna...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada