Vint-i-molts,
vint-i-tots.
...anys i anys, per molts anys... m'ho canto jo mateixa: ja sé que tots estan massa enfeinats per recordar-se'n. Em faig un any més vella, se m'acaba la vintena, i la meva sensació és massa agre-dolça com per verbalitzar-la ara i aquí. Uf, vaig absurdament torta. Feliç aniversari, honey.
..................................
Ara fa un any veia els estels a Sadernes, i ho vaig celebrar amb un sopar japonès i un pastís de magdalenes amb nocilla... en canvi avui, no ho sé, tinc una sensació extranya, com de buit. Intento buscar-ne el motiu, però sempre fracasso en l'intent. No sóc capaç de determinar el què, qui, com, on, per què.
..................................
El que sí que puc dir és que la festa d'ahir va tenir el seu punt de patetisme en el moment en què la gent va começar a fer viatges a fora... Feia molt que no sortia amb ells i no suporto que la gent amb qui vaig es drogui. No m'agrada, per principis i per decisió personal. I a part d'això, crec que estan atrapats en un bucle d'on no en sortiran mai, per molt que diguin o que es comportin com si aquí no passés res. O i tant que passa: arriba un moment a la nit en què veus que la festa comença a no anar amb tu i llavors, ja hi són. Vaig marxar sola, ahir, jo ja no hi pintava res, allà.
....................................
Què vols que et regalem pel teu aniversari?! Uf, pregunta més complexa del que sembla. Puc demanar una txorrada del tipus liquadora o uns llençols per girona... quan el que realment em ve de gust tenir pel meu aniversari no ho podeu pagar amb diners. Un bon regal seria (tot embolicat i amb un llaç vermell) un gran paquet de sentit comú i de responsabilitat, que prou falta que ens fa. O un altre, una caixeta amb llaç verd plena de comunicació, i tota verda per dins i per fora; i que quan l'obrís deixés anar aquella llum verda que projecta i que em treu la son, encara. O una capseta marró-xocolata, que tot i que sigui petita, estigui farcida de petons dolços de praliné i de trufa.
I bé, si els meus desitjos poguessin fer-se realitat... per demanar que no quedi: moreno, guapíssim, super simpàtic, divertit i amb capacitat de despertar-nos (dic '-nos' perquè és un sentiment consensuat, un 'deure comunitari'), de despertar-nos tots els instints, fins i tot els més adormits i recòndits! Sí, sí, existeix... i tampoc viu tan lluny!!! XD
....................................
Qui sap la resposta?!
vint-i-tots.
...anys i anys, per molts anys... m'ho canto jo mateixa: ja sé que tots estan massa enfeinats per recordar-se'n. Em faig un any més vella, se m'acaba la vintena, i la meva sensació és massa agre-dolça com per verbalitzar-la ara i aquí. Uf, vaig absurdament torta. Feliç aniversari, honey.
..................................
Ara fa un any veia els estels a Sadernes, i ho vaig celebrar amb un sopar japonès i un pastís de magdalenes amb nocilla... en canvi avui, no ho sé, tinc una sensació extranya, com de buit. Intento buscar-ne el motiu, però sempre fracasso en l'intent. No sóc capaç de determinar el què, qui, com, on, per què.
..................................
El que sí que puc dir és que la festa d'ahir va tenir el seu punt de patetisme en el moment en què la gent va começar a fer viatges a fora... Feia molt que no sortia amb ells i no suporto que la gent amb qui vaig es drogui. No m'agrada, per principis i per decisió personal. I a part d'això, crec que estan atrapats en un bucle d'on no en sortiran mai, per molt que diguin o que es comportin com si aquí no passés res. O i tant que passa: arriba un moment a la nit en què veus que la festa comença a no anar amb tu i llavors, ja hi són. Vaig marxar sola, ahir, jo ja no hi pintava res, allà.
....................................
Què vols que et regalem pel teu aniversari?! Uf, pregunta més complexa del que sembla. Puc demanar una txorrada del tipus liquadora o uns llençols per girona... quan el que realment em ve de gust tenir pel meu aniversari no ho podeu pagar amb diners. Un bon regal seria (tot embolicat i amb un llaç vermell) un gran paquet de sentit comú i de responsabilitat, que prou falta que ens fa. O un altre, una caixeta amb llaç verd plena de comunicació, i tota verda per dins i per fora; i que quan l'obrís deixés anar aquella llum verda que projecta i que em treu la son, encara. O una capseta marró-xocolata, que tot i que sigui petita, estigui farcida de petons dolços de praliné i de trufa.
I bé, si els meus desitjos poguessin fer-se realitat... per demanar que no quedi: moreno, guapíssim, super simpàtic, divertit i amb capacitat de despertar-nos (dic '-nos' perquè és un sentiment consensuat, un 'deure comunitari'), de despertar-nos tots els instints, fins i tot els més adormits i recòndits! Sí, sí, existeix... i tampoc viu tan lluny!!! XD
....................................
Qui sap la resposta?!
ostres, ara feia dies que no entrava en aquest petit racó de món de mel !!
ResponEliminaPrimer de tot: MOLTES FELICITAAATS !!!
els meus 20 van ser buits i agredolços. Pfff!! moltes promeses moltes coses a fer i després res de res. Per "compensar-me" al cap d'unes setmanes em van regalar una planta. La vaig matar, ella no en tenia cap culpa, però representava a aquella gent que en deia "amics" i vaig decidir que morís lentament (que dolenta que sóc). La qüestió era que només volia la seva companyia i regals com els que has demanat tu, i res !!
Petites grans decepcions !!!
però jo des de Portocolom t'enviu una gran abraçada amb molts petons, encara que sigui a distància !!!
PD: merda que em vaig perdre el concert d'en Tomeu Penya !! cagum "dena"
http://www.goear.com/listen/5406d25/De-tot-cor-tomeu-penya--