Sempre hi ha un primer cop per a tot!

Quina emoció!!! aquest matí he començat les pràctiques de cotxe, juasjuas, em sembla increïble fins i tot ara, després d'haver-la fet, que hagi sigut jo la persona que duia el volant!!!
No estava pas gaire nerviosa, tot i que quan la profe m'ha donat les claus i m'ha dit que anés tirant cap al cotxe... mmm... ha començat el canguelis...
Primer, posar bé el seient. Després, el cinturó. Tot seguit, els retrovisors. I apa, som-hi.
Com diu? que arrenqui?!
I això com es fa?! juasjuas!
Trepitja embrague a fons, posa primera, deixa anar amb suavitat...
Uf... un moment, és que no m'entero de res...
Total, al final he anat fins a calella, després fins a malgrat. Hem tornat pel Camí del Mig i m'he vist amb 6 anyets per aquell mateix camí (abans de sorra, ara asfaltat i ple de putes rotondes...) aprenent a anar en bici. Li he dit a la profe que, com que amb la bici no sabia frenar, sempre acabava enmig de les patateres. Tranquil·la, m'ha dit, aquest cop... trepitges fre i fre i embrague, tot de cop, ¬¬' pobre de mi...!
Després ha vingut el més estressant. Per dins de Pineda (gran volum de circulació, eh), amb les putes obres del Pla Zapatero, la penya creuant per on li dóna la gana, camions aturats amb 4 intermitents descarregant, ara se'm cala el cotxe, ara no m'he fixat si era un stop o un ceda, joder... I què dius? que canviï de marxa??!?!?!

Marededééééééééééééu!!! quin estrééééééééés!!!!!!!!!

Al final, prou bé. Demà a les 9, tornem-hi... i d'aquí 4 dies, us porto on volgueu... si us en refieu! XD Apa, precausión, amigo conductooooor, la senda és peligrosaaaaa!