Sempre que he passat pels Monegros he tingut una sensació ben extranya, barreja de "deixat de la mà de déu" i d'immensitat. La llum és molt brillant, intensa, gairebé encegadora. Podria dir que hi ha una mena d'efecte rebot amb les pedres i la terra erma que fa que tingui aquesta percepció.Una altra sensació que em provoca és la de sol·litud absoluta, com si les sargantanes es busquessin unes a les altres per compartir un bri d'ombra i la cantimplora...
M'hauria d'haver aturat als Monegros??
Sense ànimes que el voltin, sense ombres, sense paraules, sense preguntes sense resposta.
Sola.
Ressona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada