Res no es mou. Ningú crida.
S'ha fet fosc.
Una moixa que me mira
posa en ordre es moviments
sense comptar es temps.
Quatre llibres mal posats
i un silenci que ho diu tot.

Quadres, ramells, planxes i teles,
bòtils, culleres, plats i cafeteres.
Sense rompre cap got.
Un mussol s'ha deixondit.

Un pagès i un caragol
es passegen pes verdet.
Ses estrelles des safareig
són peixos que no diuen res,
no diuen res...

I ara que no mos veu ningú
t'assimilaré com si res.
Durem un ritme acompassat
i tot d'una funcionarem.
T'agradarà estar damunt jo,
es pits te tremolaran.
Es llençols estan humits,
Papallones pes pits...

(ara que fa un any i poc que vaig començar aquesta història, aquí teniu el per què de tot plegat!)