Penso...

...que gairebé s'ha passat la tarda i no he fet res. Bé, sí, he sortit a escampar la boira, però no he fet res de feina. Res. No he començat a corregir els exàmens de bat ni de 4t ni res. Ara estava mirant de fer l'examen de 3r, però estic ben encallada, com sense idees.
Estic asseguda a l'habitació fent un te boníssim, escoltant la ràdio, davant l'ordinador amb el cap en blanc. No em ve de gust començar altre cop el periode d'exàmens, em fa molta mandra haver de fer, corregir, tornar a fer, recuperar, tornar a corregir. Avaluació.
I el putu qüestionari que ens van donar ahir, que encara em volta pel cap. Uf! Que fort...!
No sé, estic aquí palplantada i només tinc ganes de xerrar amb algú que no hi és. Aquest cap de setmana que ve tenim un sopar de 8è, però no hi podré anar -segurament- perquè estem de sortida amb el cau a castanyet. Em fa mandra també, aquesta sortida.
Estic una mica cabrejada amb els trucs, perquè no entenc per què carai els costa tant d'enviar-me un correu per confirmar si vindran o si no... La setmana passada, amb l'exrajob de la disco, igual. La cosa va anar fatal perquè no hi ha manera que es parlin i es coordinin per publicitar les coses que fem. Invertim calers i en perdem cada cop, uf.
No sé, deu ser que em ronda la síndrome premenstural dels collons i avui estic així, apagadota, grisa...
Penso que ara mateix podria estar fent tantes altres coses en comptes d'estar davant de la pantalla de l'ordinador i de la PILA d'exàmens... podria estar passant fred o calor en una altra banda. Podria estar fent unes birres i uns riures. Podria estar en un concert d'en Roger Mas amb entrades gratis si algú hagués volgut venir amb mi aquesta nit.
Podria, podria, podria...

Però res.
Pensar, de vegades, tan sols serveix per agafar un bon maldecap.