Simplicitats

Mal moment he escollit em sembla per explicar que estic feliç com un anís!

Les complicacions a la feina, un dia de merda ple de situacions absurdes que m'he trobat jo soleta perquè sí, perquè de vegades m'emmerdo i encara no sé com em deixo prendre el pèl d'aquesta manera...

Mal moment deia, doncs per plasmar aquí com m'agraden les coses simples i planeres, fàcils... que fàcil que ho he trobat tot plegat, m'encanta! Espero poder gaudir-ne durant temps, de veritat. Mai se sap, el temps... aix, el temps...

Mal moment per recrear-me en coses tan boniques, sí, sí. El mal d'ovaris és fastigós, llevar-se a les 6:30 és una merda, tenir un dia interminable i que puc preveure (sense bola de vide) que serà d'aquells de putu-cul és pitjor encara.

Demà doncs, o potser el passat, ja escriuré i m'endinsaré altre cop en aquest univers nou on acabo de treure el cap. Penso que de vegades ens agafa la dèria de voler-ho veure tot pel cantó negatiu, des del punt de vista més lleig, més avorrit, més gris. I si ho penses, te n'adones que si t'agafes les coses des d'un punt de vista obert a descobrir i a gaudir... acabes descobrint la bellesa de la simplicitat, de les petites coses, dels detalls. Acabes apreciant unes paraules, un somriure, una carícia... Aprèns que un simple cafè pot voler dir molt, un vermut que s'allarga, una estona de sofà. Penses, hi reflexiones, i veus que joder, ha de ser això, perquè ser exigent no vol dir haver de veure lletjor a tot arreu, ni buscar la "perfecció 100%" , perquè no existeix. Perquè som com som gràcies a totes les petites coses que fem i que diem... no serveix de res muntar-se la grandíssima paranoia teatral per crear-se una SuperCareta... això no et duu enlloc excepte a la superficialitat, a la fredor, al despreci de l'altre perquè no és tot allò que tu somies...

Però és que potser, si t'ho mires més d'aprop, veuràs que les persones cominiquem moltíssim amb actes simples i banals.

El què passa és que ens acabem encorsetant per por a la reacció de l'altre. Si faig això... si faig allò... si no ho faig...

Oh, merda, merda... quan es comença així... tururut violes! És millor sempre ser un mateix, com a mínim, si no surt bé, doncs te'n pots anar ben content d'haver-te mostrat tal qual, sense trampa ni paranys.

I de veritat que s'agraeix infinitament la normalitat i la tendresa sense pors del ridícul, sense caretes, sense tibantors, sense complexes ni paranoies. Simplement això.