Mala pata

Resulta que sembla que la història s'entesti en posar-me pals a les rodes. Ahir a la tarda, després de dinar, era a l'habitació amb uns quants exàmens (els últims!!!!!!) per corregir davant dels nassos, però abans de posar-m'hi, vaig estar mirant detalls de l'euskal-escapada nadalenca. Em fa moltíssima... i quan dic moltíssima vull dir una enorme il·lusió marxar aquestsa setmana per nadal...

Total, que era a l'habitació escoltant la ràdio, mirant un googlemap de la zona del nervión, el guggenheim i tot això, i de cop sento: PATAM!

Una escala que es mou, l'olla que cau a terra, i un cop sec, com de sac de patates que cau a terra. Cap crit.

Vaig pensar que potser havia caigut això, l'olla, a terra. Però i el soroll de l'escala?? Merda!!! surto corrents cap a la cuina i em trobo la meva mare estesa a terra. Havia caigut ella, no l'olla.

Òstiaputa...

Estava conscient, es quexava de l'esquena, merda... No es podia moure de terra. Fa 4 anys va caure i es va aixafar 2 vèrtebres, així que ja sabia per on podia anar la història. A poc a poc la vaig ajudar, sense forçar-la, creuant els dits perquè només fos el cop, perquè no s'hagués trencat cap pròtesi dels genolls, perquè l'esquena no hagués rebut més, perquè el braç també fos a lloc...

Em va dir que s'havia enfilat a l'escala i al marbre per netejar els rajols de més amunt de la paret. Se li'n va l'olla, gent!!! em vaig cabrejar moltíssim!!! joder!!! va perdre l'equilibri i va caure com un plom...

Ella no ho volia, però la vam dur a l'hospital, i apa: una vèrtebra aixafada. Joder, quina merda...!!! Ara s'hi haurà d'estar uns quants dies immòbil fins que li facin el corsé, i després haurà de dur la cuiraça uns 6 mesos.

I no us imagineu pas quina super putada suposa això... primer de tot, per ella. Perquè està trencada per tot arreu, i perquè sempre més se ressentirà d'això. Perquè el meu pare torna a tenir el peu fatal, i el pobre home ja no està per trotes d'hospitals ni coses així. Perquè jo vaig de putu cul i no tinc temps de treballar, de cuidar-ne un i l'altra, de fer la feina de casa, de viure jo...

Quina merda!!!!!

...avui havia d'anar a sopar i a veure el barça, havíem de pillar els bitllets per bilbao. Tinc projectes nous... necessito temps per mi i amb tot plegat, no puc! Quin desastre!!!!

Hauré de fer una sentada amb mi mateixa, agafar el toro per les banyes i tornar-me a posar les piles. El que passa és que em fa mandra estirar del carro altre cop, osti, tu, jo voldria viure tranquila amb els meus problemes, somnis, anhels...

Ara mateix tinc una PILA de coses per fer avui tan immensa que no sé ni per on començar, i m'he dit: doncs mira, fes un escrit al bolc, i buida el pap... Bé, em queden 10 hores per les nou del vespre i ha de quedar tot tot fet i a punt. No perdo més temps, sincronitzem rellotges...

Tres, dos, un...

Som-hi!