M'instal·lo!

Ja estic instal·lada en el que espero que sigui el meu pis durant força temps! L'habitació és preciosa, m'encanta! ës molt gran, lluminosa, molt curiosa, amb raconets i lloc per posar-hi de tot, amb vistes a les magnòlies del carrer sta clara. La resta del pis també és molt bonic, i està molt ben cuidat. Les companyes són un luxe i el terrat ofereix unes vistes espectaculars del barri vell.
Vaja, que ni pintat!!!
Ara només em falta compralar-me un coixí, uns llums, un mirall (de fusta i cos sencer?!), dur el cobrellit aquell hippiós que tant m'agrada i decidir de quin color pintaré el finestral que, per cert, ara he netejat les 5 portes (amb 2 vidres cadascuna) de la finestra i he descobert que m'entra un sol magnífic i una miqueta d'aire, malgrat la calor que fa!
Espero que em vingueu a veure, hi esteu convidats!

Tomeu Penya

Quan vaig saber que dissabte a Manacor hi havia concert del grandíssim Tomeu Penya no vaig dubtar-ho ni un moment, és d'aquells músics que, com AC/DC, els Rolling Stones o la Polla Records, s'han de veure algun cop a la vida.
I la realitat sempre supera les espectatives, quin concertàs que va oferir en Tomeu, una mica gran ja, i potser amb les forces una mica minses, però tal com va dir ell mateix: l'heu pifiat cridant otra, otra, otra, perquè no sabeu que a mi m'agrada més cantar que a valtros escoltar...
Impressionant aquest home, ídol de masses, catxondíssim i enamorat de la música. Des d'aquí, doncs, aquest petit homenatge!

Tocar de peus a terra

Si busques el significat de la paralula "aterrar" al DIEC, el que hi trobes és:

aterrar

1 1 v. tr. [LC] Fer caure en terra. Aterrar una paret.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Envaïren la contrada i aterraren l’exèrcit enemic.
2 intr. [LC] [TRG] Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra.
3 1 intr. [TRA] Una nau, apropar-se a terra.
3 2 intr. [TRA] Recalar.

Bé, aquí jo em referiré al fet de tocar de peus a terra, joc fàcil de paraules amb el significat 3.
Aquesta tarda he aterrat, doncs, amb un somriure als llavis, una ensaimada d'albercoc -deliciosa- a la maleta i un moreno estupendo i preciós a la pell.
Quina ha sigut la meva sorpresa quan, al posar els peus a casa, tot s'ha torçat. Ha començat la posada al dia de les coses que han passat al llarg dels 6 dies que he estat fora i m'ha rebentat el fet que ja hi tornem a ser: no em donen ni 5 minuts perquè pugui gaudir dels meus núvols i pardalets particulars. Clatellot rere clatellot, el drama ha anat creixent i inflant-se més i més. I ja torno a pensar que la situació és tan enrebessada, absurda i fastigosa que no tinc ganes de participar-hi. Sé que rentar-se les mans davant d'un problema i mirar cap a l'altra banda pot semblar l'opció més fàcil, però us asseguro que no n'és gens, de fàcil.
L'única cosa que passa aquí és que no tinc ganes de més comèdia... ni de més pedassos mal recosits. La sortida d'emergència: un cop més, girona.
Ara canvio de pis altre cop. Tindré una habitació enorme -de veritat-, amb terrat amb vistes a l'onyar. Un luxe de debò. Però per molt que marxi aquí o allà, mallorca, sardenya, girona, la xina mandarina... sempre hi ha el mateix sac de neguits que em persegueix com una llosa pesada i incansable.
Resulta que a part de les coses de casa, divendres passat vaig rebre diverses trucades: una em convidava a una festa la nit del meu aniversari (que poquet que em falta, gluuuups!), l'altra em donava senyals de vida, l'altre em deia que l'havien acomiadat de la feina després de 20 anys, per reducció de plantilla. La puta crisi, ja se sap. Potser ha arribat doncs el moment dels grans canvis, li vaig dir. Dels canvis que fa mitja vida que espero que faci, però que sempre he sabut que mai passarien. Potser en una altra vida, ens diem; potser en una alterior...
Deia, doncs, que m'han fet tocar de peus a terra tot d'una, i que això em rebenta. Tinc ganes ja de tornar a marxar, i això que encara tinc la roba bruta a la maleta... però dimecres me'n vaig a fer l'examen de teòrica (poseu un ciri, hahaha) i no sé... em sembla que a pineda s'ha acabat.

..............................

Us faig una mica d'enveja: mireu quines dunes a Es Trenc, mentre el sol s'anava ponent, fonent-se amb el mar...

Rebruts!

Ui ui ui!!! Aquesta és una estampa del Rebrot, crec que era ben aviat (vull dir, abans de les 2, segur!). Ben rebruts i ben contents, el komando Olot, més el del RIP, més un calellut, més el Col·lectiu Sebas&Friends, més el de Lleida i el komando Pineda. XDDDD

-per cert, acabo d'aterrar, ja he tornat i ja tinc ganes de tonar a fotre el camp! em queden moltes illes al mediterrani per descobrir! XD-

Que divertit el que escric quan tot és avorrit

L'altre dia vaig trobar una foto vella en la què vaig veure que somreies. El teu era un somriure ample i netíssim, com acabat d'encetar, amb els ulls tancats i els llavis només un xic oberts, deixant entreveure tot just una mica les dents. Tota la força de l'expressió concentrada en els teus llavis, que dibuixaven un quart minvant força avançat.
Immediatament vaig preguntar-me quant temps feia que no et veia aquell somriure tan bonic i radiant, i em vaig entristir a l'adonar-me que no recordo l'últim cop...
Perquè (em pregunto) què se n'ha fet de tot allò?! per què tot d'un plegat tot esdevé avorrit, massa vist, agre, complicat... Jo canto la lluna i les estrelles, la jungla i el bosc animat; el tren, el vaixell, l'avioneta, i el teu submarí aquí aparcat... Jo canto el cafè i la galeta quan dic que 'podries ser meu'; que sexi, que dolç i que fred... ou yeah!
Com enyoro aquells somriures oblidats... com m'agradaria tornar-te a sentir.

El retorn del Rebrot!

El nom de Berga sol anar lligat a nits mítiques i a històries dignes de ser recordades. Aquest any, després de la davallada que va patir, el Rebrot ha fet precisament això, rebrotar.
Després d'un parell d'anys en què l'aplec va anar de cap a caiguda, ahir al vespre vam poder viure la revifada d'un dels esdeveniments estiuencs que em fan més gràcia.
A la tarda van haver-hi diversos actes i xerrades. Berga, com sempre, a punt.
Al vespre, pels volts de les 10 va començar el concerts de Les Absentes (guanyadors de l'Esclat). Ei, tingueu-los en compte, són molt bons en directe, i porten moltíssima festa!!! Va ser una bona manera d'escalfar l'ambient, ja que feia un fred que pelava al carrer, i clar, diga'ns cutres, però no havíem pensat en dur l'anorac...
A mig concert van haver-hi els parlaments: un representant de la CAJEI i un portaveu dels Maulets. Després van parlar els de diverses associacions independentistes de l'Estat espanyol i de França (crec). Va haver-hi moments de riure com per exemple, quan una noia de no sé quina associació va cridar, amb accent castellà i el puny alçat: Visca el terra!!! -lliure!
Després vam seguir tocant els de les Absentes. A continuació, Pepet i Marieta. Molt bé, també, molts festa. Val a dir que el nivell etílic de la colla era més que considerable, i veient que encara ens quedaven 2 grups i un PD, havíem d'alentir el ritme, si no volíem acabar fatal de la vida. Vam començar amb les particions de birra, i amb l'embolic de *bruts:

- Hola, em poses una birra?
- Una birra són 2 bruts, però te n'he de vendre cinc.
- Aaaah... però és que jo només vull UNA birra. Aviam, quan costa?
- 2 bruts, però no te'n puc vendre només 2...
- Ah, val, 2 eurus, llavors??
- Nnnnnoooooo...
(...etc.)

Després de Pepet i Marieta, van pujar els At Versaris. Bé, a mi això del hip hop no m'agrada gaire, però no em podia estar quieta, així que xerra que te xerra amb la quadrilla d'amics d'en sebas, els d'olot, en betu, rient/bevent/fumant/bevent... uf! El cantant dels At Versaris quan va pujar a l'escenari va cridar: Portem un cego de la òstiaaaaaaaa!!! -El sentiment era força compartit...
Tot seguit, els Ze Esatek! Va ser una passada, tota l'estona saltant, ballant, buah! Si podeu anar-los a veure... potser van començar una mica freds (eren més de les 4, feia una rasca considerable, la penya anava moooolt cega, havíem patit més d'1 hora de hip hop just abans...), però quan la cosa es va animar, va ser impressionant!
Per acabar, el PD Txus, que ens va omplir la sorida del sol de grans hits de barricada, la polla, en musculman, etc...

.....................................

FESTA SÍ, LLUITA TAMBÉ. Això seria una mica la síntesi del que es va viure ahir a Berga, almenys aquesta és la impressió que jo me n'enduc, molt més enllà de la farra i del descontrol. M'agrada veure com la gent es mou i participa de manera activa per aconseguir la independència dels Països Catalans, no hi ha cap altre camí que la implicació i sobretot-sobretot-sobretot, res de pors. No tinguem cap mena de problema per dir ben clar que no som ni espanyols, ni francesos...

.....................................

*brut: en realitat, eren brots, però com que li vam canviar el nom de rebrot a re-brut, doncs això...

Kkkkkkalella kk

Avui m'he llevat a toc de telèfon, he fet un bót del llit que una mica més i em dóna un cobriment, encara em voltava pel cap la nit d'ahir per calella, de baretos, amb el Meter of Beer =free T-Shirt al golden, el frog i la birra que tenia gust de clara, la tinta de calamar amb lima calenta-calenta a can Josep Maria (que es vol comprar ni més ni menys que un Ferrari amb les nostres propines, però que sempre acaba pagant-nos una ronda!)... Fins aquí, diré que calella és calella, però que encara prou bé.
A les 3, hora crítica. On anem? el rebel's tancat i barrat perquè van haver-hi baralles. El billy jean ja no és el billy jean, ara és un bareto ple de ninyatos intentant lligar amb les guiris... Per entrar al turisme ens feien pagar 12 eurus (12!!!), i ens vam mirar la senyoreta caixera en plan: que què?!
Al final vam optar pel bareto més ronyós de l'univers: el thames. I uf, pitjor que mai: la clientela tenia tela de la bona, un grapat de puretes (i perquè jo ho digui... jojojo) borratxos i amb ganes de molestar-nos amb moviments de malucs impossibles i guinyades d'ull.
Mare de déu, on hem anat a parar!!!
Vist el panorama, la millor opció era una retirada a temps...
i de camí cap a casa, un va perdre les xancletes (jajajaja!) i una mica més i ens trinca la poli, sort que una va tenir la idea d'amagar-nos sota unes mantes del maleter de la furgo, uf. Jo els tenia per corbata... em veia amb una taja absurda, una multa i un endemà de ressaca horrible.
Però no, mira, ni multa, ni ressaca. Prou bé.
I ara, cap a berga... al rebrot!!! Tinc moltíssimes ganes de veure tota la gent i de festassa amb els ze esatek (ja que a l'hatortxu els vaig veure a mitges) i companyia! XD
...és que l'estiu ja ho té, això, que és una mica esbojarrat. M'encanta!

Ep!!!