Si busques el significat de la paralula "aterrar" al DIEC, el que hi trobes és:
aterrar
1 1 v. tr. [LC] Fer caure en terra. Aterrar una paret.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Envaïren la contrada i aterraren l’exèrcit enemic.
2 intr. [LC] [TRG] Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra.
3 1 intr. [TRA] Una nau, apropar-se a terra.
3 2 intr. [TRA] Recalar.
Bé, aquí jo em referiré al fet de tocar de peus a terra, joc fàcil de paraules amb el significat 3.
Aquesta tarda he aterrat, doncs, amb un somriure als llavis, una ensaimada d'albercoc -deliciosa- a la maleta i un moreno estupendo i preciós a la pell.
Quina ha sigut la meva sorpresa quan, al posar els peus a casa, tot s'ha torçat. Ha començat la posada al dia de les coses que han passat al llarg dels 6 dies que he estat fora i m'ha rebentat el fet que ja hi tornem a ser: no em donen ni 5 minuts perquè pugui gaudir dels meus núvols i pardalets particulars. Clatellot rere clatellot, el drama ha anat creixent i inflant-se més i més. I ja torno a pensar que la situació és tan enrebessada, absurda i fastigosa que no tinc ganes de participar-hi. Sé que rentar-se les mans davant d'un problema i mirar cap a l'altra banda pot semblar l'opció més fàcil, però us asseguro que no n'és gens, de fàcil.
L'única cosa que passa aquí és que no tinc ganes de més comèdia... ni de més pedassos mal recosits. La sortida d'emergència: un cop més, girona.
Ara canvio de pis altre cop. Tindré una habitació enorme -de veritat-, amb terrat amb vistes a l'onyar. Un luxe de debò. Però per molt que marxi aquí o allà, mallorca, sardenya, girona, la xina mandarina... sempre hi ha el mateix sac de neguits que em persegueix com una llosa pesada i incansable.
Resulta que a part de les coses de casa, divendres passat vaig rebre diverses trucades: una em convidava a una festa la nit del meu aniversari (que poquet que em falta, gluuuups!), l'altra em donava senyals de vida, l'altre em deia que l'havien acomiadat de la feina després de 20 anys, per reducció de plantilla. La puta crisi, ja se sap. Potser ha arribat doncs el moment dels grans canvis, li vaig dir. Dels canvis que fa mitja vida que espero que faci, però que sempre he sabut que mai passarien. Potser en una altra vida, ens diem; potser en una alterior...
Deia, doncs, que m'han fet tocar de peus a terra tot d'una, i que això em rebenta. Tinc ganes ja de tornar a marxar, i això que encara tinc la roba bruta a la maleta... però dimecres me'n vaig a fer l'examen de teòrica (poseu un ciri, hahaha) i no sé... em sembla que a pineda s'ha acabat.
..............................
Us faig una mica d'enveja: mireu quines dunes a Es Trenc, mentre el sol s'anava ponent, fonent-se amb el mar...
aterrar
1 1 v. tr. [LC] Fer caure en terra. Aterrar una paret. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Envaïren la contrada i aterraren l’exèrcit enemic.
2 intr. [LC] [TRG] Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra.
3 1 intr. [TRA] Una nau, apropar-se a terra.
3 2 intr. [TRA] Recalar.
Bé, aquí jo em referiré al fet de tocar de peus a terra, joc fàcil de paraules amb el significat 3.
Aquesta tarda he aterrat, doncs, amb un somriure als llavis, una ensaimada d'albercoc -deliciosa- a la maleta i un moreno estupendo i preciós a la pell.
Quina ha sigut la meva sorpresa quan, al posar els peus a casa, tot s'ha torçat. Ha començat la posada al dia de les coses que han passat al llarg dels 6 dies que he estat fora i m'ha rebentat el fet que ja hi tornem a ser: no em donen ni 5 minuts perquè pugui gaudir dels meus núvols i pardalets particulars. Clatellot rere clatellot, el drama ha anat creixent i inflant-se més i més. I ja torno a pensar que la situació és tan enrebessada, absurda i fastigosa que no tinc ganes de participar-hi. Sé que rentar-se les mans davant d'un problema i mirar cap a l'altra banda pot semblar l'opció més fàcil, però us asseguro que no n'és gens, de fàcil.
L'única cosa que passa aquí és que no tinc ganes de més comèdia... ni de més pedassos mal recosits. La sortida d'emergència: un cop més, girona.
Ara canvio de pis altre cop. Tindré una habitació enorme -de veritat-, amb terrat amb vistes a l'onyar. Un luxe de debò. Però per molt que marxi aquí o allà, mallorca, sardenya, girona, la xina mandarina... sempre hi ha el mateix sac de neguits que em persegueix com una llosa pesada i incansable.
Resulta que a part de les coses de casa, divendres passat vaig rebre diverses trucades: una em convidava a una festa la nit del meu aniversari (que poquet que em falta, gluuuups!), l'altra em donava senyals de vida, l'altre em deia que l'havien acomiadat de la feina després de 20 anys, per reducció de plantilla. La puta crisi, ja se sap. Potser ha arribat doncs el moment dels grans canvis, li vaig dir. Dels canvis que fa mitja vida que espero que faci, però que sempre he sabut que mai passarien. Potser en una altra vida, ens diem; potser en una alterior...
Deia, doncs, que m'han fet tocar de peus a terra tot d'una, i que això em rebenta. Tinc ganes ja de tornar a marxar, i això que encara tinc la roba bruta a la maleta... però dimecres me'n vaig a fer l'examen de teòrica (poseu un ciri, hahaha) i no sé... em sembla que a pineda s'ha acabat.
..............................
Us faig una mica d'enveja: mireu quines dunes a Es Trenc, mentre el sol s'anava ponent, fonent-se amb el mar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada