Gran festa de cultura popular que van organitzar ahir dissabte la gent de la Greda!!! Els del maresme vam portar-nos bé i vam fer-hi una bona expedició, per deixar ben amunt el nom de la comarca!
A la tarda van fer un campionat de truc i després va haver-hi gegants, bastoners, música, cercavila per Maià de Montcal. Després, al vespre, seguint els trabucaires, ens vam plantar a les escoles i allà vam sopar fideuà amb "almejes" i botifarra (perquè estigués tothom content!), i vam començar el desfasse... vam estar tot el sopar cantant i donant pel sac a la gent, femt soroll, enfilats als bancs ballant "lo tio pep", en fi. Vam ser l'espectacle d'animació del sopar.
Després de sopar, concert amb l'orgàsmic Belda i els Badabadocs, i després el PD Rubió i en Fotlifoc.
En acabat, a dormir a la tenda.
--------------> fins aquí, actualització més o menys objectiva de la nit.
El cert és que vaig témer la retrobada des del moment en què em van dir que hi seria. Fa força temps que no ens vèiem, i la cosa va acabar com va acabar; per això no tenia ganes d'haver d'estar tota la nit fent veure que no el veia, quan ja sabia del cert que era impossible... I encara m'ho va posar més difícil. Buf.
Va arribar sol i em va saludar com si aquí no hagués passat res, pinetella cagum déu, què fem?! Em va posar al dia de com li anava tot i em va sorprendre saber que també fa de profe! què passa, que a tots ens surt la vena docent?!
Xarrupets de cervesa, la fideuà. Es fa fosc, la ratafia que m'endinsa en un món de llums i fums i música i molta molta festa. Em perdo en els records.
I de cop em sento com si em banyés en aquell gorg negre i profund d'aigües fosques, glaçades. I sense veure'l, sé que ell mira el meu cos nu xop i tens assegut en una roca.
És com si tornés a viure una pila de moments en un sol segon. Records borrosos aromatitzats amb fulles de belladona -en nombre senar, és clar. Mirades guspirejants, cavalcades damunt dels núvols que tot ho tenyien d'ametista. El dia en què volien penjar-lo a la forca, aquella abraçada abans del judici.
I quan va aparèixer la nena de sucre i per culpa seva es van acabar els balls d'ombres que omplien les parets de Sant Segimon de matinada.
Agarrotin-agarrotan!
Em desperto de cop!
En Belda remena que remenaràs dalt l'escenari, i ara ens canta aquesta! Afortunadament els capvespres dalt del núvol queden lluny, lluny. La traició també és una qualitat molt humana, i em vaig cansar de viure sempre perdonant.
...i vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.
[ressaca del mil]
A la tarda van fer un campionat de truc i després va haver-hi gegants, bastoners, música, cercavila per Maià de Montcal. Després, al vespre, seguint els trabucaires, ens vam plantar a les escoles i allà vam sopar fideuà amb "almejes" i botifarra (perquè estigués tothom content!), i vam començar el desfasse... vam estar tot el sopar cantant i donant pel sac a la gent, femt soroll, enfilats als bancs ballant "lo tio pep", en fi. Vam ser l'espectacle d'animació del sopar.
Després de sopar, concert amb l'orgàsmic Belda i els Badabadocs, i després el PD Rubió i en Fotlifoc.
En acabat, a dormir a la tenda.
--------------> fins aquí, actualització més o menys objectiva de la nit.
El cert és que vaig témer la retrobada des del moment en què em van dir que hi seria. Fa força temps que no ens vèiem, i la cosa va acabar com va acabar; per això no tenia ganes d'haver d'estar tota la nit fent veure que no el veia, quan ja sabia del cert que era impossible... I encara m'ho va posar més difícil. Buf.
Va arribar sol i em va saludar com si aquí no hagués passat res, pinetella cagum déu, què fem?! Em va posar al dia de com li anava tot i em va sorprendre saber que també fa de profe! què passa, que a tots ens surt la vena docent?!
Xarrupets de cervesa, la fideuà. Es fa fosc, la ratafia que m'endinsa en un món de llums i fums i música i molta molta festa. Em perdo en els records.
I de cop em sento com si em banyés en aquell gorg negre i profund d'aigües fosques, glaçades. I sense veure'l, sé que ell mira el meu cos nu xop i tens assegut en una roca.
És com si tornés a viure una pila de moments en un sol segon. Records borrosos aromatitzats amb fulles de belladona -en nombre senar, és clar. Mirades guspirejants, cavalcades damunt dels núvols que tot ho tenyien d'ametista. El dia en què volien penjar-lo a la forca, aquella abraçada abans del judici.
I quan va aparèixer la nena de sucre i per culpa seva es van acabar els balls d'ombres que omplien les parets de Sant Segimon de matinada.
Agarrotin-agarrotan!
Em desperto de cop!
En Belda remena que remenaràs dalt l'escenari, i ara ens canta aquesta! Afortunadament els capvespres dalt del núvol queden lluny, lluny. La traició també és una qualitat molt humana, i em vaig cansar de viure sempre perdonant.
...i vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.
[ressaca del mil]
