M.I.E.R.D.A.

Bé doncs, després de barallar-me amb els capçals de la impressora durant una bona estona, de tirar-me mitja hora al telèfon amb els del servei tècnic d'HP (a 6'37cèntims/ minut), he d'assumir la realitat i acomiadar-me d'aquesta màquina idiota, que em va costar una pasta i que mai ha funcionat bé. Jo no la volia comprar, tan cara i tan a la última, però aquell capullo s'hi va encapritxar (com de tantes altres coses), i al final la que pagava els plats trencats i carregava amb el mort era jo. Qui el va parir, quan va fotre el camp, tantes coses que va agafar i no es va endur la impressora del dimoni, el tio llest. Doncs bé, avui la fotré al contenidor, i se me'n refot si el que s'ha de fer és dur-la a la deixalleria. Em sap greu, si pogués, li fotria foc jo mateixa.

I si en voleu una altra... Avui he rebut 2 correus: un era el temari pel curs que ha de començar el dia 21 de gener (i que consti que havia d'arribar a principis de desembre), i l'altre, per dir-me que el que em paguen és el que hi ha, que el material me l'he de currar jo, perquè en d'altres ocasions s'ha utilitzat llibre de text (i es veu que ara no podem; i per què no, em pregunto jo), i que si em fes autònoma el preu que cobraria s'acostaria més als 23€/h cobejats. Però clar, no parlen pas del pal que em fot hisenda després, eh, murris... I tampoc parlen de les hores i hores de preparació de material que ningú em paga. I tampoc parlen de compensar-me una mica pel canvi d'horari, perquè clar, tornar a casa gairebé a les 11 de la nit mola un munt, no??? I tampoc mencionen que tota la responsabilitat (elaborar el material i impartir les classes) me l'empalmo jo, però que no es reflecteix enlloc del meu sou, aquesta responsabilitat. Que fa 10 anys que faig classes d'anglès, i el 2003 em pagaven més per ensenyar els colors als nens de p3, que no pas ara per fer un curs de nivell intermedi-alt als peixos grossos de les empreses de girona.

Per tot això, i només per citar alguns exemples quotidians, vull dir-vos que em sento estafada. Enganyada. S'aprofiten de la necessitat tan gran que patim, ja que sembla que encara els hem de donar gràcies per les engrunes que ens malpaguen per la nostra feina. No estic disposada a seguir ajupint el cap. Ja ho deia l'ovidi: ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer...

 Estic a punt, a punt, d'engegar-los a tots a prendre pel cul!




Per cert, feliç 2013!!!