Els centres comercials no m'agraden gens, la raó principal (deixant de banda els aparadors que et conviden a transformar-te en una txoni) és el soroll, més que soroll, el barullo que se sent a totes hores i en cada racó. Fins i tot, si et sents prou agosarat i fas l'intent d'anar al lavabo, allà dins també se sent un brbgrbgrbgbrbgbrg que ho envolta tot i que fa que et transformis en una mena de zombie consumista i malgastador.
En fi, avui ha sigut una tarda d'aquestes, sort que el món s'ha aturat quan he posat el cul a la butaca (perquè sí, ho confesso, he fet el ple: botigues i cinema al centre comercial...), doncs això, he posat el cul a la butaca, s'han apagat les llums i... tatxaaan! 2 hores d'història d'amor d'allò més hiperromàntic, ensucrat i carrincló.
I altre cop la cançoneta:
I was a quick wet boy, diving too deep for coins...All of your street light eyes wide on my plastic toys... Then when the cops closed the fair, I cut my long baby hair... Stole me a dog-eared map and called for you everywhere...
Have I found you, flightless bird...?
...lalalalalala...
Que a mi ja m'està bé, eh, perquè somiar en sentir-se com la Bella per una estona, amb un príncep blau guapíssim que t'espera sota una pluja de pètals vermells, et pot semblar ridícul, però ves! I sort que aquest cop la cosa ha acabat amb una mica de sang i fetge, encara que sigui per justificar d'alguna manera que ni tan sols al cinema res pot ser tant de color de rosa!
En fi, avui ha sigut una tarda d'aquestes, sort que el món s'ha aturat quan he posat el cul a la butaca (perquè sí, ho confesso, he fet el ple: botigues i cinema al centre comercial...), doncs això, he posat el cul a la butaca, s'han apagat les llums i... tatxaaan! 2 hores d'història d'amor d'allò més hiperromàntic, ensucrat i carrincló.
I altre cop la cançoneta:
I was a quick wet boy, diving too deep for coins...All of your street light eyes wide on my plastic toys... Then when the cops closed the fair, I cut my long baby hair... Stole me a dog-eared map and called for you everywhere...
Have I found you, flightless bird...?
...lalalalalala...
Que a mi ja m'està bé, eh, perquè somiar en sentir-se com la Bella per una estona, amb un príncep blau guapíssim que t'espera sota una pluja de pètals vermells, et pot semblar ridícul, però ves! I sort que aquest cop la cosa ha acabat amb una mica de sang i fetge, encara que sigui per justificar d'alguna manera que ni tan sols al cinema res pot ser tant de color de rosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada