La vida...

La vida és bonica i complicada. La vida es passa esperant que arribin els bons molents i que passin ràpid els mals tràngols. La vida és fantàstica quan retrobes persones que creies perdudes pel camí, quan algú fa que el cor et bategui fort, d'alegria i emoció. La vida és meravellosa quan sents els esforços recompensats, quan veus que germinen les llavors que havies plantat amb tanta cura i amor.
La vida és treball i esforç, molt. Suar molt per aconseguir el mínim necessari que et permeti viure d'una manera digna i plaent (ja ni menciono l'autorealització). I compromís, i responsabilitat, envers un mateix, els altres i el món en què vivim. Si seguim abusant de la terra gaire temps més, acabarà fent un pet com una glà.
La vida també és sorpresa, per a bé o malament; és un flux continu i infinit de notícies que s'esdevenen l'una darrere l'altra, sense parar. Aquesta setmana n'ha sigut un bon exemple de tot això...
De vegades la vida és tristesa, dolor. Llavors procuro evocar els bons moments, perquè tornin ben aviat. De vegades, la vida és solitud, desesperació, incomprensió i aïllament. M'agrada sortir a respirar aire fresc, i que el vent s'endugui ben lluny tots els pensaments foscos.

La vida és un escampall de fotos mal ordenades en un calaix, amb una pila de cares i somriures i paisatges que cal etiquetar per evitar que es perdin anònims en un forat negre de la memòria.