Doncs res de res de res… això de les franges de connexió dels serveis territorials d'ensenyament és una tocada de moral com una casa, et fan estar pendent 3 matins a la setmana del mòbil i del correu electrònic. I com que no tinc internet a casa, doncs busca’t la vida. En fi, que estic absolutament escurada: de la guardiola n’han fugit fins i tot les aranyes, i s’han endut les teranyines…!
En fi, toca replegar-se altre cop, com el cargol.
Quin moment de la història més refotut que ens ha tocat viure, aquest de la societat del benestar i del consum… que feliç que viviria jo respirant verd, fent formatges i donant grana a les gallines, cagum tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada