divendres, 12 de novembre del 2010

GILI-GILI, POLLAS-POLLAS

Em sento més gilipolles que mai avui, mireu, necessitava vomitar-ho ara i aquí.
N'estic fins als collons de tot i de tothom. De vegades penso que la màxima felicitat seria estar sol i no haver d'aguantar res ni ningú. Fer-t'ho tot tu a la teva puta bola, sense haver d'estar pendent que els altres disposin i desfacin la teva vida, o et posin el caramelet mil cops a la boca, te'l deixin llepar i... plas, te'l treguin.

Si no fos perquè sembla ser que som animals socials, que necessitem el grup per viure, créixer, intentar reproduïr-nos i morir-nos [de fàstic]...

A-la-mer-da!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada