Fa por, però no callarem!

Aquest matí, mentre anava a treballar, he sentit com en Fuentes parlava per telèfon amb aquesta noia. Em queien les llàgrimes, aquesta situació m'omple de ràbia i impotència, i ningú hi fa res. Per favor, si ningú mou fitxa, allà hi morirà molta gent innocent, i em sembla que els saharauís ja han patit prou, ja fa 35 anys que aguanten la situació més insostenible que us pogueu imaginar al mig del desert més dur del planeta. Si us plau, que algú faci alguna cosa per ells, per humanitat.

De mentres, l'única cosa que podem fer des d'aquí és fer-ne difussió, parlar-ne, molestar, conscienciar...
Si haguéssiu vist les seves mirades cremades pel sol del desert... si coneguéssiu aquells somriures amples de cor net, entendríeu el per què d'aquesta impotència que sento i que em fa plorar.

SÀHARA LLIURE!!!