I de nou...

...la incertesa s'ha tornat a instal·lar a la meva vida.

Suposo que deu ser que ja ens hem acomiadat de l'agost, i ara els dies s'escurcen a pas de pardal, i altre cop arriba el moment de tornar cada ovella al seu corral. I passen els dies, i els mesos, i els anys (!!!), i jo segueixo sense feina. Amb perspectives de tenir-ne, però de moment, només això: incertesa.
Sort que encara em sembla sentir la salabror dels capvespres a la serra de tramuntana, palpant l'aire humit i acomiadant el dia...