Avui tan sols us convido a llegir un text qualsevol del blog del bon amic Joan Soler que corre ara mateix pel Togo, a l'Àfrica més profunda i oblidada. La seva vida és ajudar els més pobres entre els pobres per intentar alleugir-los una mica el sofriment, i fruit de la seva vivència en resulten uns textos que cada vegada que llegeixo em torben tantíssim que no puc evitar que m'aflorin llàgrimes als ulls davant la impotència que sento amb tanta injustícia.
Ja us ho he comentat diverses vegades; ens hem de mirar menys el melic primermundista, cal que recordem qui som, què fem i, sobretot, ser-ne conscients i actuar en conseqüència. Crec que és l'única cosa que podem fer per tots aquests milers de milions de persones anònimes, per acabar amb la grandíssima i vergonyosa injustícia que pateixen dia rere dia i que, com sempre, acaben pagant perquè són els que menys recursos econòmics tenen.
El món ja és prou salvatge; no volgueu contribuir-hi.
Llegiu, sapigueu què passa, feu córrer la veu:
Ja us ho he comentat diverses vegades; ens hem de mirar menys el melic primermundista, cal que recordem qui som, què fem i, sobretot, ser-ne conscients i actuar en conseqüència. Crec que és l'única cosa que podem fer per tots aquests milers de milions de persones anònimes, per acabar amb la grandíssima i vergonyosa injustícia que pateixen dia rere dia i que, com sempre, acaben pagant perquè són els que menys recursos econòmics tenen.
El món ja és prou salvatge; no volgueu contribuir-hi.
Llegiu, sapigueu què passa, feu córrer la veu:
el blog d'en joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada