dimecres, 25 de novembre del 2009

El Sàhara

No sé si us ho havia dit, però al març marxo 12 dies al Sàhara! Anem amb un col·lectiu de Pineda a portar material ortopèdic per al centre de mutil·lats de mines antipersones que hi ha a prop del mur que separa el Sàhara alliberat dels territoris ocupats pel Marroc. També farem tasuques de manteniment del centre, perquè com us podeu imaginar, les condicions d'aquell hospital de llarga estada són més que lamentables... Llavors, també anirem uns dies als campaments de Tindouff a conviure amb les famílies, per ajudar en el manteniment de l'escola de primària i l'escola de dones, a fer el manteniment informàtic i altre cop, tot el que calgui. Que és molt.
La tasca més important, però, serà a la tornada: el poble saharauí necessita que els d'aquí fem tota la difussió possible de les condicions de vide més que lamentables en què viuen. En aquest sentit, ahir a la nit vam anar al cinema Truffaut de girona a veure un documental dins el cicle de cinema solidari que em va colpir bastant. Es diu Sahara no se vende i us el recomano, perquè ofereix una sèrie de flaixos que realment remouen la consciència.
...perquè, sabeu què passa al Sàhara? Res, passa.
I aquest és el principal problema.

1 comentari:

  1. Com t'envejo! que tinguis molta sort.Llum i energia per aquesta experiència!

    ResponElimina