Avui fa exactament 20 anys que a través de la tele vèiem atònits i esperançats com queia el mur de Berlín. Jo només tenia 9 anys, però recordo que la imatge em va emocionar moltíssim, tot i que llavors encara no entenia ben bé la magnitud del fet.
El 9 de novembre de 2009 encara hi ha molts murs de la vergonya al món, cosa que no fa més que demostrar-nos que encara ens queda moltíssima feina per fer.
Tots aquells que avui es pengen la medalleta per haver enderrocat aquesta llarga tanca de formigó i horror, que facin el favor de no mirar-se tant el melic i vagin fent gestos ferms i decidits per enderrocar tots els murs (físics i figurats) que encara queden al món... que en són uns quants!
...si n'hi ha que passen gana, nosaltres no estarem mai tips,
i no serem mai lliures mentre hi hagi un oprimit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada