Estic contenta amb la renovada vida gironina, que està fent que aquesta tardor sigui atípica, per dir-ho d'alguna manera. Despertar-se sentint la pluja com cau damunt el carrer santa clara, obrir la finestra i veure les magnòlies, i de fons, la plaça independència. Ensumar l'olor de cafè torrat quan el cel és net i bufa una miqueta de vent que ve de sant gregori! Sortir a passejar pel call, o veure una posta de sol a les muralles, amb el campanar de sant feliu, imponent, al davant, i el de la catedral al darrere, i el perfil retallat dels arbres de la devesa més enllà. Fer un cafè de luxe al ciutadans, o unes ampolles de turbio al padules, o un te en una terrassa mirant les façanes que acoloreixen l'onyar, o assaborir un sopar japonès al migdia...
Ara que les fires de sant narcís ja es perceben en l'ambient, estic encantada de viure aquí altre cop i ja se sap que res és bufar i fer ampolles, però hi estic bé, a girona.
(per cert, el cartell de fires el trobo lleig, lleig...)
Ara que les fires de sant narcís ja es perceben en l'ambient, estic encantada de viure aquí altre cop i ja se sap que res és bufar i fer ampolles, però hi estic bé, a girona.
(per cert, el cartell de fires el trobo lleig, lleig...)
:)))))))))))
ResponElimina