Fantasies

Tots aquests dies de bogeria, amunt i avall en tren i cotxe d'autoescola! ja falta tan poc per l'examen de pràctica que sembla mentida que estigui demanant preus d'assegurança de cotxe... que estigui buscant cotxe, concessionari amunt, concessionari avall.
El tren continua jugant-me males passades i em posa tota mena d'entrebancs en forma d'esperes espartanes d'una hora llarguíssima a maçanet-massanes, l'estació enmig del no-res. O bé em planto a l'estació a les 8 del matí i em diuen que hi ha avaria no sé on, i que fins a tres quarts d'onze no se sabrà si hi ha trens... i tampoc hi ha bus fins les onze. Quin conyàs, el transport públic!!!
I de mentres, devoro llibres i perdo la noció del temps i les estacions i andanes... i entre les línies em refugio en el record del teu tacte i en el gust de les teves carícies, i em sorprenc mirant per la finestra del tren, mirant enlloc, pensant en com em somrius amb la mirada. I em pregunto sovint per què la història s'allarga tantíssim al llarg dels anys sense que mai hagi pogut passar del tot la teva pàgina...
I llavors sempre arribo a la mateixa conclusió: potser el que passa és que només vull estimar-te i encara espero poder-ho fer amb calma, tendresa i llibertat. Que bonic em sembla! Que fantàstic em sembles!