...i ara que no ens veu ningú...
dimarts, 7 de juliol del 2009
Un bocí de paradís
Si pogués aplegar raconets del món per construir-me la meva Arcàdia particular, sens dubte La Pelosa en formaria part. Tanco els ulls i... encara veig aquell blau turquesa cristal·lí, immens i preciosíssim arreu. Uf!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada