Pensant una mica, ara que s'acosta l'onze de setembre, en totes les diades i en totes les mogudes que he viscut per reivindicar la llibertat de la meva terra, em sento molt esperançada amb el que vivim aquests dies. La Via Catalana em sembla molt bona cosa, i deixa clar un cop més que sí, ens calen uns polítics que es dediquin a l'art de discutir i negociar en seu parlamentària. Però també cal deixar palès que fins ara, fins que la gent del carrer no ens hem mobilitzat de manera multitudinària, exclamant allò de: qui som i què volem de manera alta i clara, les classes dirigents havien passat de nosaltres i de les nostres reivindicacions, dedicant-se a omplir-se les butxaques sense molestar-se a dissimular gens ni mica.
I és per això, que aquests dies m'ha vingut al cap una cançoneta del Grup de Folk, que per molt que tinguem clar que vivim al s.XXI, hi ha coses i reivindicacions que vénen de molt antic.
Escolteu-la, gaudiu-ne, agafeu la guitarra i feu uns càntics! Us la deixo aquí, una mica en homenatge a les nits de cau, als memorials d'en Xesco Boix, a les cantimplores plenes de garnatxa i els cordons trencats de les xiruques!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada