Aquest matí després de creuar la frontera m'he aturat a la Jonquera a comprar quatre coses. He fet una visita llampec al súper, pensant en les meves coses, i sense parar gaire atenció a la gent que corria a aquella hora del matí per la botiga, bàsicament camioners una mica de tot arreu i turistes francesos.
Un cop a la caixa, mentre posava les coses a la cinta per pagar, una veu femenina des del darrere em diu: te importa dejarme pasar, por favor? he mirat la compra que duia, uns frànkfurts, una mini truita de patates embasada i una llauna de cervesa, i li he dit que sí, cap problema.
Quan ha sigut davant meu, he vist que duia uns cabells mal tenyits de negre, amb un pam d'arrel grisosa, un abric negre llarg, brut, i unes bambes negres, també. Llavors, s'ha girat per parlar amb la caixera: la cara granatosa, uns llavis mal pintats i el dibuix mal girbat de color blavós de dues línies convexes per paliar l'abscència de pèl a les celles.
Conversant amb la caixera, ha pagat els 2 eurus amb 45 que costava l'àpat, ha recollit el bolso i la bossa d'esports, i ha marxat. Llavors, la caixera ha començat a passar les meves coses i, carai, ens hem adonat que la Raquel s'havia deixat la compra damunt el taulell.
La caixera ha sortit a corre-cuita, l'ha cridat diverses vegades, però ella ja era massa lluny per sentir-la. Quan ha tornat a la caixa, la noia m'ha dit: ai, qué cabeza tiene esta mujer... ya volverá cuendo tenga hambre...
Jo he pagat i amb el cor una mica encongit he agafat les meves coses i he marxat amb el cotxe. A l'alçada de la benzinera m'he creuat amb la Raquel, que just en aquell moment semblava adonar-se que s'havia oblidat d'endur-se l'esmorzar de la botiga, i feia mitja volta per anar-lo a buscar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada