Sí, ja sé que fa un munt que no dic res... i no és pas que em faltin temes per escriure o per reflexionar aquí. La refotuda crisi, la vaga general, la (pre-)campanya electoral, el venut d'en Sabina donant la lletra per a l'espot de Ciudadanos, en Boadella que es cola a la propaganda electoral de dos partits diferents (C's i UPyD), el pena d'en Toni Cantó i companyia, i el patetisme portat a l'extrem (i ells que es pensen que deuen fer gràcia). L'artur mas que se'ns presenta com si fos moisès partint en dos el mar roig en l'èxode d'egipte, o l'apocalipsi més tronat de la camacho i els carques del PP. La samarreta que Custo ha dissenyat per a la selecció catalana...!
Sí, definitivament, de teca per analitzar n'hi ha, i molta. El que passa és que d'un temps ençà em costa trobar el moment per posar-me a escriure... ja sé que pot sonar a tòpic, però és que no tinc temps. Tinc dues merdes de feines i... no tinc temps! Ni diners! (però aquest ja és un altre tema...)
Inverteixo gran part dels meus esforços físics i mentals a preparar, imaginar, idear, rebuscar, dissenyar... les lliçons que després imparteixo al ventall tant variat d'alumnes i nivells que m'ha tocat ensenyar aquest curs. I us pot semblar que no, però aquesta tasca m'esgota. I és una font inacabable de maldecaps. Sempre amb l'ai al cor, sempre patint per si la feina anirà bé, si el novell serà adequat, si serà prou engrescador, si s'entendrà bé, si... si... si...
I a més, em passa que quan tinc un moment de tranquil·litat, m'agrada deixar-me acaronar per la dolçor i la tendresa... i llavors és quan em vénen al cap coses com aquesta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada