De vegades em passa que amb tanta pressa, tanta crisi, tant enrenou polític i tantes actuacions ridícules dels peperos, perdo el món de vista i no paro de queixar-me de tot i per tot.
Però llavors, amb una mica de calma i aire fresc que entra per la finestra, de seguida recordo totes les coses bones, boníssimes, que sí que tinc el privilegi de viure i disfrutar, i me n'adono que no es pot viure d'una manera tan negativa i distreta.
Que el món avui està ple de desgracies i desgraciats dispostats a arruinar-te el dia, sí, és veritat. Però segur que si rebusques una mica més enllà, trobaràs allò que et fa somriure i ser feliç!
Ja ho deia l'Ovidi... perquè vull!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada