Pluja que cau sense parar damunt una terra mullada, xopa, que ja no pot engolir més aigua.
Les basses inunden el paisatge, el fang esquitxa el meu ànim i l'embrut una mica més, encara.
Vull adormir-me per no pensar més en aquesta merda d'existència de mínims que visc. Que diferent que m'ho havia imaginat tot plegat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada