dilluns, 20 de desembre del 2010

Fa mal

Hi ha paraules i actituds que de vegades fan més mal que els pals. És aquella sensació horrorosa d'impotència que et mutil·la les paraules, que fa que no puguis dir res més i t'empeny a sortir corrents d'allà...

Avui és el dia dels despropòsits, un darrere l'altre... i ja em coneixes, jo ho aguanto tot estoicament, però quan dic prou és prou. Que no em temptin.

Amb les ganes que tenia que arribés el nadal, i puag! altre cop la guitarra ben aixafada!!! joder!!! bé, no sé què faré amb res, navego tot el dia, cada cop més perduda (i més emmerdada) en la immensa mar blava... Necessito marxar, altre cop, ben lluny.
Respirar aire nou i fresc.
Però ara com ara la situació és més incerta que mai. I no entenc per què no puc fer el pas sola (economia a banda), i en canvi, necessito que sigui compartit. Em fa por deixar-ho tot enrere... i no paro de preguntar-me què passaria si...? què faig si...? i si...? I n'estic una mica tipa, de tanta incertesa.

Can't you see that the pain breaks me in two?
It takes me from you,
I feel it stop my beating heart, with every little thing you do
It tears me apart, please make it stop and be mine again
So we can take it right back to the moment
Where we start again...

[trosset d'una cançó preciosa del segon disc de l'Slash's Snakepit]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada