Com un mantra, no deixo de repetir-me constantment aquesta frase. És com una obsessió... i és que aquí dins la vida duu un ritme diferent: dies que et semblen minuts, hores que semblen setmanes... és clar que quan no tens feina, t'avorreixes i quan te'n sobra, et falten els minuts. Se'm comencen a acabar les idees per fer atractiu l'anglès a ulls d'uns adolescents que arriben amb cara de sobats a classe perquè han fet gresca jugant a l'strip poker... collons, potser que a classe porti unes baralles i muntem unes timbes...
Ja queda poquet perquè s'acabi la bogeria present, només 5 dies. Després, espero que calma i una mica d'aire fresquet. Tinc ganes de sortir al món exterior (de la classe) i sentir altre cop com remuguen les fulles de les robínies.
Sí, així de simple i poètic...
(per no repetir-me i dir que quan surti d’aquí penso passar-me la nit sencera entre licors, amb els ulls mig clucs, el somriure de satisfacció als llavis i bona companyia, si pot ser)
...always look on the bright side of life...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada